1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110 111 112 113 114 115 116 117 118 119 120 121 122 123 124 125 126 127 128 129 130 131 132 133 134 135 136 137 138 139 140 141 142 143 144 145 146 147 148 149 150 151 152 153 154 155 156 157 158 159 160 161 162 163 164 165 166 167 168 169 170 171 172 173 174 175 176 177 178 179 180 181 182 183 184 185 186 187 188 189 190 191 192 193 194 195 196 197 198 199 200 201 202 203 204 205 206 207 208 209 210 211 212 213 214 215 216 217 218 219 220 221 222 223 224 225 226 227 228 229 230 231 232 233 234 235 236 237 238 239 240 241 242 243 244 245 246 247 248 249 250 251 252 253 254 255 256 257 258 259 260 261 262 263 264 265 266 267 268 269 270 271 272 273 274 275 276 277 278 279 280 281 282 283 284 285 286 287 288 289 290 291 292 293 294 295 296 297 298 299 300 301 302 303 304 305 306 307 308 309 310 311 312 313 314 315 316 317 318 319 320 321 322 323 324 325 326 327 328 329 330 331 332 333 334
|
<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
<!-- original version: 44436 -->
<sect1 id="linuxdevices"><title>Dispositius del Linux</title>
<para>
En el Linux teniu diversos fitxers especials que podeu trobar al
directori <filename>/dev</filename>. Aquests fitxers s'anomenen
fitxers de dispositiu i no es comporten com fitxers normals. Els
tipus més comuns de fitxers de dispositiu són els de bloc i els
de caracter. Aquests fitxers actuen d'interfície amb el controlador
real (que forma part del nucli de Linux) que és el que accedeix
al maquinari. Un altre tipus de fitxer de dispositiu menys habitual
és el que s'anomena <firstterm>pipe</firstterm>. Podeu vore els
fitxers de dispositiu més important a la taula de baix.
</para><para>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>fd0</filename></entry>
<entry>Disquetera primera</entry>
</row><row>
<entry><filename>fd1</filename></entry>
<entry>Disquetera segona</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>hda</filename></entry>
<entry>Disc dur IDE / CD-ROM al primer port IDE (Mestre)</entry>
</row><row>
<entry><filename>hdb</filename></entry>
<entry>Disc dur IDE / CD-ROM al primer port IDE (Esclau)</entry>
</row><row>
<entry><filename>hdc</filename></entry>
<entry>Disc dur IDE / CD-ROM al segon port IDE (Mestre)</entry>
</row><row>
<entry><filename>hdd</filename></entry>
<entry>Disc dur IDE / CD-ROM al segon port IDE (Esclau)</entry>
</row><row>
<entry><filename>hda1</filename></entry>
<entry>Primera partició del primer disc dur IDE</entry>
</row><row>
<entry><filename>hdd15</filename></entry>
<entry>Quinzena partició del quart disc dur IDE</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>sda</filename></entry>
<entry>Disc dur SCSI amb la ID d'SCSI més baixa (p.ex. 0)</entry>
</row><row>
<entry><filename>sdb</filename></entry>
<entry>Disc dur SCSI amb la ID d'SCSI immediatament posterior (p.ex. 1)</entry>
</row><row>
<entry><filename>sdc</filename></entry>
<entry>Disc dur SCSI amb la ID d'SCSI immediatament posterior (p.ex. 2)</entry>
</row><row>
<entry><filename>sda1</filename></entry>
<entry>Primera partició del primer disc dur SCSI</entry>
</row><row>
<entry><filename>sdd10</filename></entry>
<entry>Desena partició del quart disc dur SCSI</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>sr0</filename></entry>
<entry>CD-ROM SCSI amb la ID d'SCSI més baixa</entry>
</row><row>
<entry><filename>sr1</filename></entry>
<entry>CD-ROM SCSI amb la ID d'SCSI immediatament posterior</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>ttyS0</filename></entry>
<entry>Port sèrie 0, COM1 sota l'MS-DOS</entry>
</row><row>
<entry><filename>ttyS1</filename></entry>
<entry>Port sèrie 1, COM2 sota l'MS-DOS</entry>
</row><row>
<entry><filename>psaux</filename></entry>
<entry>dispositiu de ratolí PS/2</entry>
</row><row>
<entry><filename>gpmdata</filename></entry>
<entry>Pseudodispositiu, repetidor de dades procedents del dimoni GPM (ratolí)</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>cdrom</filename></entry>
<entry>Enllaç simbòlic a la unitat de CD-ROM</entry>
</row><row>
<entry><filename>mouse</filename></entry>
<entry>Enllaç simbòlic al fitxer de dispositiu del ratolí</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>null</filename></entry>
<entry>Qualsevol cosa escrita a aquest dispositiu desapareixerà</entry>
</row><row>
<entry><filename>zero</filename></entry>
<entry>Aquest dispositiu produeix sempre zeros</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
</para>
<sect2 arch="not-s390" id="device-mouse">
<title>Configuració del ratolí</title>
<para>
EL ratolí pot emprar-se tant a la consola del Linux (amb el gpm) com a
l'entorn de finestres X. Normalment, això és qüestió d'instal·lar el
<filename>gpm</filename> i el servidor X. Ambdós s'han de configurar
per a fer server <filename>/dev/input/mice</filename> com al dispositiu
de ratolí. El nom correcte del protocol del ratolí a gpm és
<userinput>exps2</userinput>, i a X <userinput>ExplorerPS/2</userinput>.
Els fitxers de configuració són <filename>/etc/gpm.conf</filename> i
<filename>/etc/X11/xorg.conf</filename>, respectivament.
</para><para>
Alguns mòduls del nucli s'han de carregar per tal que el vostre ratolí
funcioni. En la majoria dels casos els mòduls adients s'autodetectaran,
però no sempre per a ratolins antics sèrie i de bus<footnote>
<para>
Els ratolins sèrie tenen normalment un connector de 9 forats en forma
de D; els ratolins de bus tenen un connector rodó de 8 pins, no confondre
amb el connector rodó de 6 pins dels ratolins PS/2 o el connector rodó
de 4 pins d'un ratolí ADB.
</para>
</footnote>, els quals són força estranys excepte en ordinadors molt
antics. Sumari dels mòduls del nucli Linux per diferents tipus de ratolí:
<informaltable><tgroup cols="2"><thead>
<row>
<entry>Modul</entry>
<entry>Descripció</entry>
</row>
</thead><tbody>
<row>
<entry>psmouse</entry>
<entry>Ratolí PS/2 (s'hauria d'autodetectar)</entry>
</row>
<row>
<entry>usbhid</entry>
<entry>Ratolí USB (s'hauria d'autodetectar)</entry>
</row>
<row>
<entry>sermouse</entry>
<entry>La major part de ratolins sèrie</entry>
</row>
<row>
<entry>logibm</entry>
<entry>Ratolí de bus connectat a una targeta adaptadora Logitech</entry>
</row>
<row>
<entry>inport</entry>
<entry>Ratolí de bus connectat a una targeta ATI o Microsoft InPort</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
Per carregar un mòdul d'un controlador de ratolí, podeu emprar l'ordre
<command>modconf</command> (del paquet amb el mateix nom) i mirar a la
categoria <userinput>kernel/drivers/input/mouse</userinput>.
</para><para arch="powerpc">
<!-- FJP 20070122: Unsure if this is still valid -->
Els nuclis moderns permeten l'emulació d'un ratolí de tres botons per a
aquells que només en tenen un. Només cal afegir aquestes línies al fitxer
<filename>/etc/sysctl.conf</filename> file.
<informalexample><screen>
# emulació del ratolí de 3 botons
# activa l'emulació
/dev/mac_hid/mouse_button_emulation = 1
# Envia un senyal de botó d'enmig amb la tecla F11
/dev/mac_hid/mouse_button2_keycode = 87
# Envia un senyal de botó dret amb la tecla F12
/dev/mac_hid/mouse_button3_keycode = 88
# Per a tecles diferents, empreu el showkey per obtenir-ne el codi.
</screen></informalexample>
</para>
</sect2>
</sect1>
<sect1 id="tasksel-size-list">
<title>Espai requerit per a les tasques</title>
<para>
Una instal·lació estàndard per l'arquitectura i386 amb el nucli 2.6,
incloent-hi tots els paquets estàndard, requere &std-system-size; MiB d'espai de disc.
Una instal·lació bàsica mínima, amb la tasca <quote>estàndard</quote> no
seleccionada, ocuparà &base-system-size; MiB.
</para>
<important><para>
En els dos casos és l'espai en disc utilitzat <emphasis>després</emphasis>
d'acabar la instal·lació i esborrar tots els fitxers temporals. Açò també
te en compte les necessitats del sistema de fitxers, per exemple els fitxers
de «journal». Açò vol dir que farà falta prou més espai al disc
<emphasis>durant</emphasis> la instal·lació i per l'ús normal del sistema.
</para></important>
<para>
La següent taula enumera les mides indicades per l'aptitude que calen per a
les tasques llistades en el tasksel. Tingueu en compte que algunes d'aquestes
comparteixen components, per tant la mida total de la instal·lació conjunta
de dues d'elles pot resultar inferior al total de la suma indicat.
</para><para>
Tingueu en compte que cal afegir les mides de la taula a la de la
instal·lació estàndard a l'hora de determinar la mida de les particions.
La major part de la mida identificada com a <quote>Mida de la
instal·lació</quote> l'ocuparà <filename>/usr</filename> i a
<filename>/lib</filename>; la mida identificada com a <quote>Mida de la
descàrrega</quote> cal tenir-la a l'abast (temporalment) a
<filename>/var</filename>.
</para><para>
<informaltable><tgroup cols="4">
<thead>
<row>
<entry>Tasca</entry>
<entry>Mida de la instal·lació (MiB)</entry>
<entry>Mida de la descàrrega (MiB)</entry>
<entry>Espai requerit per a la instal·lació (MiB)</entry>
</row>
</thead>
<tbody>
<row>
<entry>Entorn d'escriptori</entry>
<entry>&task-desktop-inst;</entry>
<entry>&task-desktop-dl;</entry>
<entry>&task-desktop-tot;</entry>
</row>
<row>
<entry>Portàtil<footnote>
<para>
Hi ha molts paquets comuns a la tasca Portàtil amb la tasca Entorn
d'escriptori. Si les instal·leu les dos, la tasca «Laptop» tan sols
necessitarà uns MiB addicionals d'espai en disc.
</para>
</footnote></entry>
<entry>&task-laptop-inst;</entry>
<entry>&task-laptop-dl;</entry>
<entry>&task-laptop-tot;</entry>
</row>
<row>
<entry>Servidor web</entry>
<entry>&task-web-inst;</entry>
<entry>&task-web-dl;</entry>
<entry>&task-web-tot;</entry>
</row>
<row>
<entry>Servidor d'impressió</entry>
<entry>&task-print-inst;</entry>
<entry>&task-print-dl;</entry>
<entry>&task-print-tot;</entry>
</row>
<row>
<entry>Servidor del DNS</entry>
<entry>&task-dns-inst;</entry>
<entry>&task-dns-dl;</entry>
<entry>&task-dns-tot;</entry>
</row>
<row>
<entry>Servidor de fitxers</entry>
<entry>&task-file-inst;</entry>
<entry>&task-file-dl;</entry>
<entry>&task-file-tot;</entry>
</row>
<row>
<entry>Servidor de correu</entry>
<entry>&task-mail-inst;</entry>
<entry>&task-mail-dl;</entry>
<entry>&task-mail-tot;</entry>
</row>
<row>
<entry>Base de dades SQL</entry>
<entry>&task-sql-inst;</entry>
<entry>&task-sql-dl;</entry>
<entry>&task-sql-tot;</entry>
</row>
</tbody>
</tgroup></informaltable>
<note><para>
La tasca <emphasis>Desktop</emphasis> instal·larà l'entorn d'escriptori
GNOME.
</para></note>
</para><para>
Si la llengua emprada no és l'anglès, el <command>tasksel</command>
potser instal·larà automàticament una <firstterm>tasca de
localització</firstterm> si n'hi ha cap a l'abast per a la vostra
llengua. Les necessitats d'espai canvien segons la llengua; heu de
reservar uns 350 MiB en total per a la descàrrega i la instal·lació.
</para>
</sect1>
|